dimecres, 22 de març de 2017

Col·laboració per els refugiats


CEAR PV

La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià , CEA(R) PV , tiene como objetivos la defensa del derecho de asilo y los derechos de las personas refugiadas  apátridas e inmigrantes vulnerables , con necesidad de protección internacional y/o en riesgo de exclusión social, y al mismo tiempo que trabajamos para favorecer los procesos de integración social de estas personas en el País Valenciano.

CEAR PV col·labora amb la World Press Photo ( WPP) 2016 , del 11 de Febrer fins al 12 de Març.   La WPP de nou organitzada per Doctornopo i la mateixa Fundació Xirivella Soriano, amb la novetat de que aquest any  la seua exposició es desenvolupa amb la col·laboració de la Comissió Espanyola d’Ajuda
CEAR 
World Press Photo 2016 y CEAR PV se proponen permitir al público conocer las diferentes realidades, las circunstancias de las personas refugiadas y de los desplazamientos forzosos, cobrando un especial protagonismo en esta oportunidad para los profesionales del foto periodismo así como para cualquier ciudadano.



 

Taula rodona sobre novetats Joana Raspall

 Fet a Sant Feliu

“Ara quan parles de Joana Raspall, tothom ja sap de qui estàs parlant”

 

Una taula rodona reflexiona al voltant de l'univers poètic de l'escriptora santfeliuenca en la Setmana de la Poesia

La poeta santfeliuenca Joana Raspall va ser la protagonista dilluns d'un dels actes de la Setmana de la Poesia de Sant Feliu: una taula rodona amb representants de les quatre editorials que han publicat quatre obres de Joana Raspall va servir per reflexionar al voltant de l'univers poètic de l'autora. L'acte el va moderar Pere Martí i els llibres que es van presentar van ser "Petits poemes per a nois i noies", el seu primer llibre que ara publica Barcanova, el poema “Podries” il·lustrat per Ignasi Blanch publicat per Takatuka, “Olor a Maduixa” de Pagès Editors” i la “Xilofonada poètica” de Rosabel Bofarull, per Edicions de l'Abadia de Montserrat. L'acte va arrencar amb precisament amb una audició musical de l'alumnat de l'Escola Municipal de Música, que va interpretar la “Xilofonada poètica” a l'Auditori del Palau Falguera.
La taula rodona que es va fer a la sala dels Àustries va permetre posar en comú la vigència i vitalitat de la poesia de Joan Raspall, una figura cada cop més reivindicada. “La poesia de Joana Raspall s'ha anat convertint en poesia civil”, va afirmar el moderador Pere Martí, “perquè cada cop s'utiltiza més en àmbits diversos com el pedagògic o el social”. Martí va qualificar Joana Raspall de “poeta civil”, que “són aquells poetes que el poble fa seus”.
També Ernest Cahué, nét de l'autora i creador de l'app de poesia Joana Raspall (que a principis d'abril presentarà ja la seva versió en anglès), va apuntar que “Joana Raspall s'ha convertit ja en una figura consolidada”. Una afirmació que va fer perquè l'editció de "Petits poemes per a nois i noies" de Barcanova situa el nom de la poeta com reclam central de la portada. “Crec que és la primera vegada que ho veig, ens hem de felicitar que sigui així”, va dir. L'editora de Barcanova Sara Moyano va confirmar-ho: “Ara quan parles de Joana Raspall i tothom ja sap de qui estàs parlant.”
Dues novetats: edicions de “Petits poemes per a nois i noies” i “Podries”
"Petits poemes per a nois i noies" és el primer llibre de poemes infantils que va publicar Joana Raspall, l'any 1981 i que ara reedita l'editorial. Moyano va presentar un llibre que “per primera vegada apropaven l'infant al seu llenguatge la poesia”. Per fer aquesta edició, han comptat amb la cura de Pere Martí i Imma Cauhé, filla de l'autora. El llibre “ha respectat el mateix ordre i s'ha revisar per posar al dia petites coses”. En total són 65 poemes “d'índole molt diversa” il·lustrats per la santfeliuenca Núria Feijoo, que també va ser a l'acte i va explicar com s'ha buscat un “fil conductor” per il·lustrar-lo: “cada dibuix enllaça amb el del següent poema, ja sigui per la forma o pel color, hi ha diferents temes”.
Una altra de les novetats és “Podries”, un únic poema convertit en llibre, publicat per l'editorial Takatuka, que també l'edita en castellà. En va parlar l'il·lustrador Ignasi Blanch: “és un poema d'actualitat absoluta perquè parla de refugiats”. I per això, el va voler tractar de manera especial: “vaig voler fugir de la manera haitual que tinc de treballar, que era el llapis i fer-ho amb serigrafia”. Aquesta tècnica li permetia “trobar l'autenticitat que buscava amb aquest poema”. Blanch també va explicar que “el poema parla de què passaria si haguessis nascut en un altre país, i trobava molt delicat dibuixar nens d'altres races. Per això, he optat per fer servir colors diferents i no caure en estereotips”. Tal com es pot veure a la portada, el llibre pinta els nens de colors com blau, fúcsia o groc.
D'”Olor a maduixa” a la xilofonada poètica
“Olor a maduixa” és un altre dels llibres que es van presentar dilluns al Palau Falguera. Alba Besora, editora Pagés editors, va qualificar-lo de “projecte global que ha dut a terme Josep M. Aloy, gran coneixedor de l'obra de Joana Raspall i un dels que més ha fet per difondre-la”. Un llibre format per 103 poemes de l'escriptora, que giren al voltant dels vegetals i que inclouen “emotivitat, escenes entendridores i valors positius com l'esforç, l'humilitat i el respecte”. “Olor a maduixa” va aparèixer després de Bestiolari, 111 poemes en què els protagonistes són els animals i ara l'editorial està treballant en un tercer volum que inclourà més d'un centenar de poemes dedicats als sentiments.
La poesia de Joana Raspall cada cop està sent més musicada i un exemple és la “Xilofonada Poètica”, un llibre de Rosabel Bofarull, editat per Publicacions de l'Abadía de Montserrat i que dilluns presentava l'editora Núria Mañé: “La Rosabel Bofarull és música i filòloga i amb aquest projecte vaunir les dues vessants, triant diversos poemes de Joana Raspall”. El llibre es va publicar l'any 2000 i inclou 46 poemes i dos contes i, segons Mané, “la Rosabel va triar la joana, perquè fa una poesia que arriba als nens”.
Arran de la presentació d'aquestes quatre obres i de les reflexions al voltant de l'univers poètic de Joana Raspall, en el torn de preguntes del públic es va parlar de la possibilitat que es publiquin les obres completes de l'autora. Pere Martí va explicar que “encara no hi ha hagut cap editorial que s'hi hagi atrevit, però penso que les escoles ho rebrien molt bé”. 

......

Aclariment de l'article:
El llibre Xilofonada poètica va editar-se l’any 2015. y és un llibre de poemes musicats per que puguin tocar-lo un piano i els nens amb xilofons és un llibre més aviat didàctic que ha realitzat la Rosabel Bofarull. .
Per altre banda,"46 poemes i 2 contes" és un altre llibre publicat per Abadia de Montserrat publicat l'any 2013, i al 2014 el llibre "8 contes i 18poemes" és en aquests volums que l'editorial va voler unir la prosa i la poesia de la Joana Raspall.
I alguns dels poemes de la Joana Raspall han estat musicats i inclosos en diferents discs, els últims:
el grup Cybee que ha musicat: “Endavant”
el grup Penguins ha gravat “ L’ase i el tractor”
Laia Rius en el disc “Vinc d’un cel blau” el poema “Passejada en moto “
el grup Roba estesa en el disc descalces ha garvat: “Podries “
Toni Xuclà en el disc de poetes cançonetes el poema “Bombolles”
el grup Sommeliers , Una altre versió de “Podries”
Ara en vercami, es demana per poder editar “Invisibles” de Xavier López Peñas on surten dos versions dels poemes de la Joana: Podries i “Endavant”
També hi ha diferents espectacles com el que es farà dissabte al migdia "Papallones" amb onze poemes musicats. I el que s'estrenarà al maig "Agafem el raspall"


dimarts, 21 de març de 2017

Presentació llibres

Dia 20 de març 2017, al  Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.
Taula rodona presentació dels llibres:
Xilofonada poètica
Olor a maduixa
Podries
Petits poemes





Critica "Podries" a "Revista Plaza" València

L'ESPLET INFANTIL-JUVENIL

Podries: perquè la tristesa d’ells també és la nostra


L’editorial Takatuka publica Podries, un àlbum del conegut poema de Joana Raspall que ara es presenta amb les il·lustracions d’Ignasi Blanch i s’adreça tant als més menuts com als més grans
21/03/2017 - 
VALÈNCIA. Si haguérem nascut en un altre lloc, possiblement tot seria diferent, unes coses podrien ser millors, sí, però d’altres, potser, més dolentes. Tanmateix, el que és cert, és que, independentment del lloc d’origen, nosaltres som éssers humans amb uns mateixos sentiments i unes necessitats comunes. Consegüentment, la solidaritat amb qui pateix hauria de ser una obligació indispensable per a tothom. Joana Raspall (Barcelona 1913-2013) ja va alertar d’aquesta certesa innegable sobre la condició humana amb un emotiu poema que, amb el temps, ha esdevingut un homenatge sincer per a tots aquells que han hagut d’abandonar involuntàriament el seu país, la seua ciutat i, en definitiva, sa casa i han hagut d’enfrontar-se, per tant, a una nova vida incerta i desconeguda. Com que, malauradament, aquest versos encara estan plenament vigents, l’editorial Takatuka ha recuperat i actualitzat aquesta composició poètica amb Podries, un àlbum il·lustrat amb el mateix títol que el poema i que es presenta amb les il·lustracions d’Ignasi Blanch
Escriure poesia per als més menuts no és una tasca tan senzilla com aparentment sembla i fer un àlbum il·lustrat amb un discurs visual i narratiu ben estructurat i coherent a partir d’una d’aquestes composicions i sense caure en la moralina habitual d’aquest tipus de publicacions tampoc no ho és. Tot i això, el fet que Joana Raspall siga una de les escriptores catalanes més ben considerades en l’art d’escriure versos per a infants afavoreix el bon resultat, i els editors bé que n’eren conscients. No debades, Raspall ha estat una de les renovadores d’aquest gènere literari així com una de les autores més llegides i conegudes pel públic infantil, com també ho és el valencià Marc Granell, qui cal destacar que també ha contribuït en aquest acostament de la poesia als més menuts. Amb tot, juntament amb la qualitat literària, Podries és també una mostra de la inquietud artística que persegueix aquesta editorial catalana ja que, l’àlbum atrau des de la il·lustració de la portada fins les guardes, que captiven per la intensitat de colors i pel seu caràcter abstracte.
Aquesta explícita declaració d’intencions plàstiques, a més, queda demostrada també en la informació sobre les il·lustracions que, al meu parer encertadament, apareix en la pàgina de crèdits; una anotació que posa en valor el treball d’Ignasi Blanch i amb què es justifica alhora la solució gràfica resultant: «Les imatges d’aquest llibre han estat creades amb serigrafia, una manera tradicional d’impressió que l’il·lustrador va perfeccionar en una estada a Berlín». Curiosament, Blanch va viure en aquesta ciutat durant els últims mesos abans de la caiguda del mur i ha estat l’únic artista de l’Estat espanyol que ha pintat en un dels pocs trams que queda dret. El que interessa ara, però, és que per a generar les il·lustracions definitives d’aquest llibre es van fer servir els mateixos fotolits i la impressió final es va estampar amb tintes separades per a donar un efecte el més semblant possible a les serigrafies originals i aconseguir aquesta resolució final tan suggeridora.
És per això que l’àlbum presenta unes il·lustracions que, sense renunciar a la identitat plàstica de l’il·lustrador, esclaten expressives i coloristes en cada pàgina en crear tot un seguit d’harmonies lluminoses amb l’ús intensiu de tintes planes que es conjuguen amb contorns marcats i traçats en tinta negra on els protagonistes absoluts sempre són els infants. Aquesta explosió d’energia i de color, amb un cert aspecte de còmic, naïf i innocent, troba la complicitat amb cadascun dels fragments d’aquest poema fet pessics fins aconseguir contar una història i atorgar-li una unitat narrativa total al llibre. En aquest sentit, el text, que s’enceta amb un to amable i contingut, s’acompanya d’unes imatges que reforcen el to vitalista d’un relat que avança sense pausa fins un final de versos tan colpidors com les il·lustracions. En efecte, la tendresa inicial es veu alterada per la sobtada arribada de la guerra, que es representa com un gran núvol ratllat que, ferotge, sense pietat ni compassió, arrasa amb la felicitat que exhibien tots els colors en imatges anteriors.
Per al poeta i crític literari Sam Abrams, l’obra poètica de Joana Raspall es caracteritza pel rigor formal i la riquesa lingüística, però, més enllà d’aquestes propietats, aquesta brilla sobretot per la càrrega de humanitat, sensibilitat, originalitat, coratge i revolta, i són precisament aquests darrers trets que enumera Abrams, els que transfereix a la poesia infantil i els que es fan especialment visibles en Podries. Aquesta implicació i compromís social queda reflectit, doncs, en l’avís final amb què Raspall ens adverteix que si nosaltres haguérem nascut en el seu país, allí on ha esclatat el conflicte bèl·lic, la tristesa d’ells podria ser la nostra. I ho escriu, així, sense pegar-hi voltes, directament, amb la mateixa duresa visual amb què ho il·lustrat Ignasi Blanch. Sort que almenys obres com aquesta fan recuperar la il·lusió pels bon textos, les bones il·lustracions i els bons àlbums il·lustrats en definitiva perquè, qui en troba un de millor per a fer entendre tant als infants com als adults que casa nostra és casa seua també?
http://www.valenciaplaza.com/podries-perque-la-tristesa-dells-tambe-es-la-nostra

dilluns, 20 de març de 2017

Presentació últims llibres de la Joana Raspall

 Dilluns dia 20 de març de 2017
Concerts per la coral infantil de l'escola de música de Cançons del llibre "Xilofonada poètica" i després taula rodona parlant de la Joana Raspall i els seus 4 últims llibres.






Núria Mañé - editora PAMSA "Xilofonada poètica"
Pere Martí  moderador de la taula i cuidador de la edició de "Petits poemes per a nois i noies".
Alba Besora (Editora Pagés editors) "Olor a maduixa"
Sara Moyano (editora Barcanova) "Petits poemes per a nois i noies"
Ignasi Blanch il·lustrador del llibre "Podries" llibre que ha sortit amb els dos idiomes, Català i Castellà, aquesta última traducció feta per Félix del Río Chavarrías.

  

Il·lustradora del llibre: Petits poemes per a nois i noies.


dissabte, 18 de març de 2017

Al blog d'August Garcia

Poesia a Sant Feliu





I, com diuen els cànons esportius,  sense tenir temps de gaudir d'aquest resultat ja tenim a sobre el nou repte… Només que jo no parlo de futbol sinó de poesia. Amb el cap i el cor encara plens de l'escalf lleidatà us avanço el nostre nou destí poètic: la Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat.




Amb Sant Feliu ens hi uneixen moltes coses. Com a Ran de les coses ja hi vam presentar el nostre recital sobre Philip Larkin, gràcies al convit generós de la Marta Pérez i Sierra al seu cicle Contrapunt poètic. Ha estat ara també gràcies a ella que ens ha fet d'ambaixadora davant la comissió de cultura que organitza la Setmana… (gràcies Isra).
Aquí teniu el programa complet, ple de coses molt interessants, per si us hi animeu.




Per a mi Sant Feliu de Llobregat anirà sempre lligat a la memòria de la poeta i gran activista cultural Joana Raspall. A Sant Feliu la vaig veure per primer cop a casa seva -sempre oberta a tothom. I a Sant Feliu vam celebrar també l'inici i la cloenda de l'any del seu centenari juntament amb l'Eixam d'Amics de la Joana Raspall. I també la hi vam enterrar un dia de primers de desembre del 2013, quan la Joana va decidir que ja havia complert fins al final, sempre tan al servei dels altres…  Com veureu al programa de la Setmana, la seva veu continua ben viva: Joan Dausà, Carles Cuberes, Rosabel Bofarull, Pere Martí...
En fi, que tornar a Sant Feliu és emoció pura. I estic segur que amb "Surant com les pedres" la història es repetirà. Per cert, sabíeu que hi ha un petit lligam entre Subirana i Raspall? Aquí el teniu. Ens veiem dissabte que ve!!

                          
retalls del periòdico 10-12-2013
La noticia sobre el diccionari no és correcta, ella va fer 3 diccionaris, un trball que li va costar de 10 a 13 anys. El primer va colaborar en Jordi Riera per organitzar i fer el toc final, els altres dos en Joan Marti solament els va revisar.A l'arxiu de Sant Feliu de Llobregat es guarden totes les fitxes escrites a ma per la Joana Raspall que ho demostra.
Gràcies August pel teu amor a la Joana, espero veure't a Sant Feliu.
Imma Cauhé
18 de març de 2017

dimarts, 14 de març de 2017

Podries de Takatuka als diaris


12-3-2017
Guía infantil y juvenil

Textos para educar en el amor

 Mi amigo Manolo, que es muy listo, siempre lo ha tenido claro. Cuando su hijo Héctor se pilla una señora rabieta porque no le compran el último juguete "made in China", elaborado por niños de su misma edad o por sus tristes madres, Manolo le recuerda que tiene mucha suerte de haber nacido aquí y no en una región perdida del gigante asiático, en el seno de una familia que no está segura de que al día siguiente pueda llevarse alguna migaja de comida a la boca, algo que depende del número de piezas de plástico que fabriquen por hora. Héctor, que tiene seis años y también es muy listo, lo entiende enseguida y cambia su gesto de acuosa rabia por un rictus de pena, pero, generalmente, no es tan fácil porque esta sociedad extraña empuja hacia el egoísmo, por eso tienen tanta importancia y son más necesarios que nunca libros como "Podrías", escrito por Joana Raspall e ilustrado por Ignasi Blanch, y en el que se nos cuenta cómo el lugar de nacimiento condiciona nuestras vidas: "Si hubieses nacido en distinta tierra, podrías ser blanco o tu piel ser negra..." comienza esta obra con la que la editorial Takatuka acierta de nuevo en su afán de plasmar los valores más solidarios, y para ello utiliza la poesía, unos versos sencillos y directos que conectan al lector con otras realidades que el brillo de los neones le impide ver , además de unos dibujos llenos de color y movimiento que convierten a esta obra en un "homenaje a todas las personas que han tenido que abandonar su casa involuntariamente" y que se cuentan por millones en todo el mundo. Y siguiendo con la misma editorial y con su labor de difusión de otros valores diferentes para un mundo nuevo y más justo, destaca el libro ilustrado "Rojo", una obra bella, poesía visual que trata con delicadeza el problema de las personas que no se adaptan a las etiquetas convencionales, las mismas normas que nos enseñan a respetar desde pequeños incluso contra nuestra forma de pensar y, sobre todo, de sentir. El libro narra la historia de Rojo, una cera cuya etiqueta pone color rojo, pero que en realidad es azul. A pesar de ello nadie le pregunta qué siente, simplemente intentan ayudarla a que pinte del color para el que se supone ha nacido; lo intenta, pero no lo consigue y se siente frustrada, no es feliz, hasta que conoce una amiga que le pide que pinte un océano azul para ella y descubre su camino. A buen entendedor no le hace falta un autobús con mensajes opresores ni sus réplicas para descubrir que la realidad de cada uno uno es múltiple y riquísima. Michael Hall, responsable tanto del texto como de la ilustración, consigue una obra sutil a través de varios personajes de colores, todos ellos ceras, que componen un bosque de bellas tonalidades como las que absorbió desde pequeño en el espectacular otoño de su Ann Arbor natal, en Michigan. El libro, que puede ser leído a muy diferentes niveles, habla todo el tiempo de lo mismo: de la valentía necesaria para ser fiel a uno mismo a pesar de todas las trabas -que suelen ser muchas- que se pueda encontrar por el camino.

Ambas obras hablan del miedo a lo diferente, a lo que se sale de la norma y nos incomoda porque nos aleja de nuestra zona de confort. Ambas obras nos enseñan a respetar y a ser solidarios con el que se siente indefenso, ese mismo que a veces está sufriendo a nuestro lado sin que nos demos cuenta.

 


  2017-03-12 
La editorial Takatuka da una vez más en el clavo con las obras "Podrías" y "Rojo" en su labor de inculcar en los más pequeños los valores de respeto y solidaridad con los que son diferentes

Podries al saló del llibre infantil i juvenil

Ens complau comunicar-vos els autors convidats que enguany seran al 33è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya:
Mercè Canals, Ignasi Blanch Gisbert, Jaume Copons, Angel Burgas, Martín Piñol i Elisenda Roca.
Les escoles podreu reservar el dia i hora de visita del 20 al 26 d’abril trucant al CRP del Pla d’Urgell (tel. 973 60 48 99) de 9 a 13 o de 15 a 17 hores.
http://www.clijcat.cat/consell/descarregues/noticies/comunicat-escoles.pdf


divendres, 24 de febrer de 2017

dijous, 23 de febrer de 2017

dijous, 16 de febrer de 2017

fa 4 anys

Ja fa 4 anys, el dia 15 de febrer de 2013, Joana Raspall va trobar-se per primer com amb Montserrat Abelló.
Va ser interessant estar en aquella trobada on dues dones poetes de 100 i 95 anys es coneixien i parlaven de les seves experiències com escriptores i com persones.
Aquell dia, per casualitat, també va arribar Agustí Vilar, poeta que admira de manera especial a les dues dones.
Tot això fa que aquest document sigui únic i emotiu.



-Tu ja no surts? li deia Abelló. Jo encara vaig a tot arreu!
Les dues poc destrés ens deixaven, cinc anys de diferència a aquestes edats són molts anys. Joana moria deu mesos després i Abelló un any i mig més tard, després de fer una segona trobada.



dimarts, 14 de febrer de 2017

L'Avia Joana



La nostra gegantona fa el seu primer viatge en tren cap a les festes de de Barcelona.

Un món de poesia


L’app que converteix la poesia en una divertida aventura gràfica amb ! L' la recomana!
Del minut 6:08 al 7:10, aproximadament. August Garcia, llegeix el poema "El pescador i l'orada" de Joana Raspall.

Dins el documental "El llangardaix" emès al mes de desembre per la rtv Vilafranca.



06:16
13:44

La Platja Llarga

01/12/2016



 http://www.rtvvilafranca.cat/programa/el-llargandaix/3/

dijous, 9 de febrer de 2017

Poesia dibuixada


Poesia Dibuixada

És una proposta de LletrA al celebrar  el 15 aniversari del portal, i Catorze se'n fa resó. Entre els poemes trobem "Podries" de la Joana.








Durant el darrer mes de 2016 i fins al 17 de març, Dia de la poesia catalana a internet, cada dimecres publicarem una poesia dibuixada. I aquests primers vídeos només són l’inici d’un projecte més extens adreçat a tots els lectors i lectores que, com nosaltres, s’emocionen amb les paraules llegides, escoltades… i dibuixades!
 ......................
 Impulsat per celebrar els 15 anys del portal Lletra, POESIA DIBUIXADA és un projecte literari on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació de breus obres d’art audiovisuals. Cadascuna de les poesies dibuixades integra un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí, que hi posa el color amb pinzellades d’aquarel·la i línies a llapis.

Com ha nascut POESIA DIBUIXADA?


L’any 2015 el Premi LletrA va ser atorgat a Catorze.cat per ser un espai digital  “de confluència entre la literatura, el teatre, el cinema, l’art i la música, on s'alternen col·laboradors de renom i trajectòria consolidada amb veus joves i inèdites”.
Com a valor afegit al premi, cada any LletrA impulsa la col·laboració amb els premiats, i aquest 2016 (en què celebrem els quinze anys de la creació del portal de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya) la col·laboració amb Catorze no podia ser una altra que l’impuls d’un projecte on coincidissin els interessos de les dues plataformes digitals: la poesia, l’audiovisual, la il·lustració i la comunicació digital.



Un altre país/ fóra casa teva,/ i diries «sí»/ en una altra llengua

Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.








divendres, 3 de febrer de 2017

Quatre de febrer presentació del disc.


02/02/2017 Enderrock TV - Laia Rius - "Vinc d'un cel blau" (22.51-23.01)

00.09.35
El dissabte 4 de febrer Laia Rius actuarà al festival de cançó d'autor BarnaSants. El debut en solitari de la cantant, violinista i compositora Laia Rius es titula 'Vinc d'un cel blau'.

 Resultado de imagen de disc Vinc d'un cel blau

Al disc hi ha la canço amb lalletra del poema de Joaa Raspall:

 http://www.elpuntavui.tv/video/202282571.html

 Passejada amb moto

El nostre cavall de rodes
com l’àliga sap volar,
que l’amor li posa ales
quan li dóna gas la mà.

Vas asseguda a la gropa
i m’enllaces amb el braç;
és la lligada més dolça
que em podia empresonar.

Passa rabent el paisatge,
talment un món encantat.
Al país de meravelles
és on voldria fer cap.

Quan es trenqui l’encanteri
al quilòmetre final,
la moto perdrà les ales
i ens sentirem a peu pla.
Ens mirarem una estona...
no sabrem de què parlar...
Ens prendrem les mans febroses
i caminarem enllà.

dijous, 2 de febrer de 2017

Premi disc?

 Aquest cop ho aconseguirem?

NOMINAT A MILLOR DISC INFANTIL/PÚBLIC FAMILIAR. "De poetes cançonetes" ha passat a la segona ronda de votacions dels Premis Enderrock! Molt contents de passar. Serà molt difícil perquè hi ha discos molt mediàtics, així que si creieu que De poetes cançonetes mereix una nominació, vota'ns !!!! MOLTES GRÀCIES !
http://www.enderrock.cat/premis/