diumenge, 4 de desembre de 2016

Cançons recordatoris 3r aniversari mort Joana Raspall

 

Endavant! Respira fort, que l’aire és teu/ i l’aire i tot et poden prendre Joana Raspall 

 "Estic molt contenta perquè a casa m'han protegit molt i m'han deixat fer la meva vida sense imposicions. Estic molt contenta de poder fer tot el que tinc ganes de fer, que no és gaire, però no és poc."

Ho deia Joana Raspall quan estava a punt de fer els cent anys. L'escriptora i bibliotecària de Sant Feliu de Llobregat va néixer l'1 de juliol del 1913 i va morir el 4 de desembre del 2013. Recordem una de les autores més estimades pels nens amb un poema optimista i valent i l'escoltem interpretat per CyBee.

 



Recordem Recordem l'escriptora i bibliotecària de Sant Feliu de Llobregat llegint-ne un dels poemes més coneguts. I escoltem com Joan Dausà el recita dins del documental My Friend, emès per TV3 i dirigit per Paulí Subirà i Carles Prats.

3r. aniversari de la mort de Joana Raspall

Trobem a les xarxes diferents records el dia del 3r. aniversari de la mort de Joana Raspall. I els pètals de roses a la porta i finestres de la seva casa.

Vull deixar amor 
i somnis i paraules 
que durin més que jo, 
al cor dels altres.

Gràcies a tots els que la recordeu. 
#JoanaRaspall 

uns exemples:
.................... 

 


Tres anys sense Joana Raspall. Va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013.

  3 hHace 3 horas
Avui fa 3 anys que ens va deixar . Gràcies pel teu llegat literari, Joana
 .............

  32 minHace 32 minutos

Avui fa 3 anys de la mort de la Joana Raspall...l'enyorem. "D'un mot a l'altre, la idea és tan llunyana...o tan propera!"
4 hHace 4 horas
Avui fa tres anys que ens va deixar la Joana Raspall, la caçadora de paraules.
.......................
 
Gran companyia la dels records que sempre, fidels, retornen. Joana Raspall va morir avui fa 3 anys. Fem-la reviure!

...............

"Ells van decidir que el català no, però jo vaig triar que el català sí."
.......................

de lletrA.
lletrA
6 h ·
"He pogut atrapar un somni
abans que el sol no el fongués
i l'empresono amb paraules
per quedar-me'l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa
però és tan gran, per a mi,
que si vols... si tu volguessis,
el podriem compartir."
Amb aquest "Oferiment", de Joana Raspall, recordem que l'autora, que va ser escriptora, lexicòloga i bibliotecària, i un dels grans referents de la poesia per a infants en català, ens va deixar avui fa 4 anys. A la seva pàgina trobareu un text de Feliu Formosa que repassa la seva trajectòria i diversos enregistraments on la podreu escoltar dient els seus versos.
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/joana-raspall
............
Aquest matí visites de formació treballant la figura de la poetessa amb mans de
 

divendres, 25 de novembre de 2016

Il·lustració proper llibre Joana Raspall

Nuria Feijoó, il·lustradora del llibre de la Joana Raspall, preparant els nous  dibuixos. El seu blog: 

http://nuriafeijoo.blogspot.com.es/2016/11/seguint-la-traca-de-joana-raspall.html?spref=fb

Seguint la traça Joana Raspall

Cada projecte va acompanyat d'un munt de descobriments.
Recentment, tot il.lustrant un poema de Joana Raspall on em 
trobava ben encallada, vaig aconseguir aixecar el vol en descobrir
 la relació entre caderneres i escardots (dipsacus follonum).
Vegeu aquest bonic apunt de Toni Llobet.
Infinitament agraïda a Jordi Riera, pel la seva col.laboració.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Quaderns


Aclareixo: 
Diu en l’article:
"Pico al timbre de Cal dentista, la professió del seu difunt marit."
Això no és veritat, el seu marit era metge de capçalera, el que ara es diu de família, era cap de sanitat i forense, però no dentista, dentista és el fill que actualment exerceix, al mateix edifici però no pas al mateix portal, pel que no truca a la consulta, sinó a la casa familiar, on si hi ha un rètol: Dr. Cauhé.
També diu: “i amb la qual ha quedat batejada aquesta llar fins avui” Si és cert que molts coneixen la casa per “Cal Cauhé” però la majoria la coneix per “Can Raspall” degut a que la casa la va construir el pare de la Joana Raspall i era la seu del negoci, per això hi ha les medalles esgrafiades a la façana. Es pot llegir la història de la casa al blog, una pestanya d’aquest us hi portarà: http://casaraspall.blogspot.com.es/
  ..........................



Quaderns de les idees, les arts i les lletres

Jardins de paraules – Entrevista a Joana Raspall

El 29 de novembre del 2013 es va celebrar a Sant Feliu de Llobregat l’acte de cloenda del centenari de Joana Raspall, un any ple d’activitats sobre la poeta i la seva poesia. Justament, al cap de cinc dies, el 4 de desembre del 2013, Joana Raspall ens va deixar. Semblava que hagués esperat a tancar el cicle, tant de la seva vida com de la seva obra, que van íntimament lligades i que ara el lector pot comprovar en aquesta entrevista que publiquem per dir-li adéu a l’escriptora.


Joana Raspall ha tingut una llarga vida i extensa carrera no només com a poeta, sinó com a lexicògrafa i activista cultural. Ha estat sempre involucrada en els afers culturals del seu poble, Sant Feliu de Llobregat, i gràcies als seus versos aparentment senzills s’ha guanyat el cor de molts infants i ha despertat en ells la tendresa per la poesia. Tot i això, no s’ha de menystenir que també ha escrit teatre, contes i novel·les no només per al públic infantil, sinó també per a l’adult, com Diamants i culs de got (2007), El cau de les heures (2008) i El jardí vivent (2010), entre d’altres.
Mentre em dirigeixo cap a casa la Joana, em creuo amb els nens que surten de l’escola. Són les cinc de la tarda, finals de setembre. Pico al timbre de Cal dentista, la professió del seu difunt marit i amb la qual ha quedat batejada aquesta llar fins avui. Al cap d’uns segons, m’obren la porta i m’acompanyen a una sala d’estar replena de llibres, amb una taula al centre amb munts de cartes, plecs de fulls, i encara més llibres. La Joana apareix amb el caminador, ben riallera. De mans fràgils però sàvies, d’ulls clars i observadors. La saludo i l’ajudo a seure. Me la miro, i m’encomana una personalitat entranyable, amb tota una història per explicar, com si fos sortida de les seves pròpies poesies.
S’excusa pel desordre de la taula i diu que avui té un dia una mica pesat i que amb els seus anys, la memòria de tant en tant li falla. Pausadament, va bevent un got d’aigua mentre es disposa a contestar les meves preguntes. Abans, però, em diu: «Al final em coneix tothom, però en el fons no em coneix ningú, perquè ningú em pregunta res».

La major part de la seva obra és de poesia infantil. Per què creu que és tan important inculcar la poesia als més petits?
El que em va portar a escriure per als infants va ser el següent: els meus fills sortien de la universitat i els vaig preguntar què sabien de poesia. Em van dir que res, que només feien allò que surt en els programes, quatre poesies. Em van recitar allò de Con diez cañones por banda,/ viento en popa a toda vela… que jo l’estudiava quan tenia set anys! Els vaig preguntar si feien res de poesia catalana i em van dir que no. Com n’havien de fer, si no n’hi havia! Perquè tot el que hi havia d’en Verdaguer, d’en Carner, són coses molt bones, però poesia dedicada als nens, no n’hi havia. Només s’havien fet uns quants exemples perquè fossin bons, perquè no es peguessin, perquè fossin obedients… tot escolar. Però poesia per cultivar el seu gust per la poesia, no hi havia res. Vaig pensar que els nens tenen els mateixos sentiments que nosaltres. No els saben expressar, però els han de saber encaminar, i a vegades els encaminen cap a bandes que no interessen gens, perquè s’enlluernen amb allò dels més grans. Molts arriben a ser adults sense haver captat la poesia. Jo els deia als meus amics poetes: «feu poesia per a nens, perquè aquesta poesia que vosaltres escriviu és molt bona, però qui espereu que us la llegeixi, si els nens no hi estan acostumats?». Això no podia ser. Així doncs, vaig parar la feina i totes les altres coses que tenia arrencades, i durant nou anys vaig escriure només per a nens. Vaig fer fins a onze llibres. Ara dic prou, plego, perquè ja em quedo tranquil·la.
I com es van rebre aquests llibres?
A les escoles, vam tenir la sorpresa que als professors els van anar molt bé. Perquè a més, els poemes eren curtets, amb una pàgina captaven tota la idea, els hi havien d’explicar poca cosa, i trobaven el canvi aquest tan bonic, d’allò material a allò espiritual. Jo vaig estar molt contenta que ho rebessin tan bé. I han treballat molt, la veritat, m’han fet moltes coses de tots aquests anys fins ara. M’han anat enviant dibuixos sobre les meves poesies o han provat de fer poesies ells, molt boniques totes. Estic molt contenta, me n’he sortit. Perquè ara ja hi ha nens que entenen la poesia.
Ha seguit alguna tècnica especial per crear aquests poemes?
Jo no els he fet coses exemplars, escolars, he seguit un altre camí. Per exemple, els vaig fer uns versets molt senzills que diuen: La lluna és de plata/ el sol és d’or fi,/ jo tinc una casa/ just a mig camí. La lluna és de plata —és mentida, tot i que els fa pensar en una cosa que no és veritat, però és bonica i s’hi assembla— i el sol és d’or fi —una altra imatge. Jo tinc una casa just a mig camí —torna a ser mentida—, però s’imaginen un lloc amb una casa de plata i una altra d’or fi, on tinc una casa just a mig camí. I continua: Sense tu saber-ho,/ cada dia hi véns/ per la porta blava/ dels meus pensaments. El nen s’acostuma a pensar que això és imaginació, però que jo també hi puc entrar, allà! Perquè si pensen com jo, doncs pels meus sentiments poden entrar, cada dia, per aquesta porta blava d’una casa que no existeix. Això és trobar l’estimació de la bellesa. I per aquest camí vaig enfilar. Que no es prenguin la poesia com un canvi de naturalesa, no. La veritat és veritat i la mentida és mentida. Però hi ha una altra manera d’interpretar la veritat a través de la sensibilitat i no a través de les regles normals de la vida. Això és el que jo els volia explicar, i ho han entès.
Com veu els nens d’avui en dia?
Pobrets! No tenen res a mida seva, res. Els introdueixen de pressa en el món dels adults i els hi treuen tot el que ells necessiten, com el temps d’estar amb els pares, perquè treballen fins molt tard. Trobo que són molt espavilats. Ho aprenen tot de seguida! Jo no puc entrar a Internet, els meus néts sí. No vull estudiar res més, ja he fet la meva carrera. He anat pujant els meus graons i ara que em deixin tranquil·la, perquè d’aquí cap allà hi ha una altra escala que no em toca a mi, ja toca a la generació que ve darrere. Però ells són molt llestos. Ara aprenen coses que nosaltres no sabíem, però d’altra banda, se’ls hi han pres ocasions per emmotllar el cervell, perquè si les coses se les troben fetes no saben com ni per què, no serveix de res. Penso que els hi prenen ocasions i s’avorreixen, perquè no treballen ells. En canvi, si ho haguessin de pensar i per dins tenir un treball continu, doncs no s’avorririen, i serien més capaços de ser inventors. Ara no poden inventar, s’ho troben mig inventat, ja. Fan un salt i tiren endavant. La gent no madura, els nens salten d’una cosa a l’altra, i llavors quedarà una humanitat que seguirà uns quants cervells privilegiats, i els altres seran els criats. Jo no sóc qui per dir això, però ho veig així, l’home perd facultats. No perd poder, no, que en va guanyant, però perd capacitat, ell, com a persona. Hi ha molt poca gent que sàpiga parlar d’una cosa si abans no n’ha parlat amb un altre, i no és això.
És que hi ha poc temps dedicat a la reflexió, poc costum de reflexió sobre les coses…
Però això és un mal que ens el porta la civilització, anem per aquest camí. Pitjor anirà encara, pitjor anirà…
En els seus llibres vostè parla sovint sobre plantes i flors mediterrànies que sembla conèixer bé. Quin significat tenen per a vostè les flors? Quan les fa servir en els seus poemes? Perquè a vegades apareixen per descriure sentiments o sensacions…
Les flors són una imatge molt viva de la nostra vida a la terra. Una persona que no fos persona, viuria a la terra i veuria que la flor es panseix i s’ha acabat. Nosaltres sabem que no s’ha acabat, perquè la flor ens diu que l’arbre és viu. Jo sempre he tingut una gran estima per les flors conegudes i senzilles, de tal manera que ara he publicat aquest recull, extret de moltes llibretes de poesia, i he anat triant poemes que fessin una escaleta de la meva vida. El titulo Jardí vivent. Per a mi, a la vida hi ha més bellesa que lletjor; perquè les flors, sempre, són més altes que la roca. No són tan fortes, però la bellesa és més en les flors que en les altres coses de la vida. És el més bonic que tenim, com les fulles, com la naturalesa viva vegetal. Dins el llibre situo la meva vida en quatre parts de jardí. La primera part la titulo Les violetes: unes flors boniques, petites, que no és que les busquem, és que pel bosc les trobem i diem: «ai, quina cosa més bonica!». És la nostra trobada amb la bellesa. A la segona etapa, quan ja he rebut les impressions del que és la bellesa, ve el segon jardí: Les margarides. Són el sí i el no. Allò positiu i allò negatiu, el que agrada, el que no agrada, aquí és on es fa la tria, t’adones d’allò que trauries del món, del que hi posaries. Amb tot això ja he crescut i he conegut el món tal com funciona. Aleshores arriben les Roses… i punxes. Perquè no hi ha rosa sense punxa. Hi dic moltes coses que m’han fet feliç i moltes altres quan ha vingut el dolor, quan he perdut les persones estimades, quan he trobat les punxes. Explico el meu drama, el de cada punxada, el de quedar sola… el tercer és aquest. A la quarta etapa, ja m’he fet vella. He perdut el marit, he tingut els desenganys de la vida, he topat amb totes les punxes. Llavors arriben els Pensaments. És una flor suau que ni té punxes ni té res, que és toveta, que se’t desfà als dits, que quasi ni la pots posar amb aigua perquè no té cua. Són aquests els meus pensaments d’ara. I són molt seriosos. O sigui, que faig com un recull de totes aquestes llibretes, on he anat recollint els poemes que han expressat, més o menys, la situació que s’adeia a una violeta, a una margarida, a una rosa amb punxes. O ja, finalment, en un acabament.

divendres, 11 de novembre de 2016

Poema de Joana Raspall després de la mort de Martí Pol


 Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març del 1929 a Roda de Ter i va morir l'11 de novembre del 2003 a Vic.
Avui que fa anys va morir Martí Pol, recordo el poema que va inspirar a la Joana Raspall.

Als petits de casa

                                   Després d’una meditació, el dia
                                   de la mort de Miquel Martí i Pol.


Vosaltres no m’heu deixat que se m’arrapin
les urpades de dol i d’enyorança
que sembren dintre els cors el blat duríssim
de solitud, nodridor de poetes.
Vosaltres heu voltat la meva vida;
com la flor d’ametller que, sota el gebre
d’un hivern resistent, apunta fràgil
el projecte rosat d’una corol·la;
i persisteix, pausadament, i esclata
com una inaturable primavera...
Així, el degotall del vostre riure,
l’esguard joiós i les blanques paraules
mig formulades amb veus cantarines,
m’han fet el món amorós i habitable.
Si m’han nascut a dins brins de poesia,
s’han decantat vers la font d’on rajava,
que sou vosaltres, infants, tots els meus,
els que m’heu fet estimar tots els altres.
I els records foscos i les enyorances,
prou tindré temps de rimar-los quan sigui
al món de quietud i etern silenci,
si, per dissort, alguns no s’esborraren.
                                                                2003

dijous, 10 de novembre de 2016

Denúncia a un estat insolidari amb els refugiats

Fins ara no havia vist l'acte que van fer a Reus. Aquí el copio:
El divendres 2 de setembre de 2016 s’ha realitzat a la plaça del Prim de Reus una performance per denunciar la insolidaritat de l’estat espanyol, que nega l’ajuda als refugiats i per reclamar una República Catalana que respecti les persones.
Aquest acte duia el títol «Podries» i està inspirant en el poema del mateix nom de Joana Raspall i que comença així: 

dimecres, 9 de novembre de 2016

No han arribat a les 5 finalistes

Per fi les 2 cançons de les lletres de la Joana Raspall que estaven entre les 20 triades no han arribat a finalistes. 
Però estem molt contens per haver estat dins les 20 triades de les prop de 400 que s'havien presentat.
Podríes i Bobolles.
Finalistes del Terra i Cultura 2016
Borja Penalba i Mireia Vives, Guiem Soldevila, Magnus Luna, Marta Elka i Ona Nua, els autors dels millors poemes musicats del Premi Miquel Martí i Pol
El jurat del certamen Terra i Cultura 2016, impulsat pel Celler Vall Llach, anuncia les cinc propostes finalistes del IX Premi Miquel Martí i Pol. Enguany han arribat a la darrera fase les adaptacions musicals dels poemes de Roc Casagran, Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli, Joan Salvat-Papasseit i Miquel Àngel Lladó Ribas.

Homenatge a Joana Raspall

Un gran i entrenyable recital a Barra-llibre.

















Poema dedicat a Joana Raspall.




 

divendres, 4 de novembre de 2016

Podries -


  Artur Raurich interpreta el poema "Podries" de Joana Raspall el dia de la Diada 2016, a la plaça del Born.

Podries - Joan Dausà per als refugiats d'Idomeni

Recitació dins el documental "My friend"

1 nov.



 No és cert que el poema fos escrit concretament pels refugiats bosnians, potser també, (va ser publicat l'any 1998 al el llibre "Com el plomissol" ) però més aviat va ser escrit pensant amb els africans que arribaven amb pateres i pels immigrans en general que han d'abandonar el seu país per viure amb dignitat. Però sobretot per nosaltres els del primer món per agafar conciència de que hem tingut la sort de nèixer aquí i no per això sóm su`periors a cap d'ells.



Joan Dausà interpreta "Podries", de Joana Raspall, per als refugiats d'Idomeni

dimecres, 2 de novembre de 2016

Bombolles

Video clip oficial.

Ja tenim aquí el clip de BOMBOLLES. És una recreació molt lliure imaginant la Joana Raspall de jove, a casa seva escrivint aquest poema. Sara Terraza (Joana Raspall) i Toni Xucla s'envolten de bombolles, tant que al final acaben dins de les més grosses. Gaudiu !!!

diumenge, 30 d’octubre de 2016

2 poemes musicats de la Joana Raspall entre els 20 seleccionats per Terra i cultura 2016



Actualitzat el 28/10/2016
Els 20 seleccionats per al Terra i Cultura
Lluís Llach ha escollit quins poemes musicats competiran al certamen
El certamen Terra i Cultura 2016, impulsat pel Celler Vall Llach, anuncia les 20 propostes preseleccionades que optaran al IX Premi Miquel Martí i Pol. Enguany han arribat a la penúltima fase poemes de Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Abelló i Ramon Llull, entre altres.


A la nova edició s'hi han recollit prop de 400 poemes musicats en català, la majoria a partir de peces publicades, i alguns escrits per a l'ocasió. Enguany a la preselecció s'han escollit musicacions de tres poemes de Vicent Andrés Estellés, dos de Joan Salvat-Papasseit, dos de Joana Raspall i dos de Joan Vinyoli.

D'entre tots els poemes musicats el darrer any i les propostes inèdites enviades al celler de Vall Llach, el músic i promotor del certamen n'ha escollit vint: "T'estimo quan et sé nua com una nena", de Maria Mercè Marçal, per Elena Gadel amb Pau Figueres; "Vindrà la mort" de Joan Vinyoli, per Magnus Luna amb Max Vilavecchia i Anna Ferrer; "Dóna'm la mà" de Joan Salvat-Papasseit per partida doble, amb versions de Josué Miró i Guiem Soldevila; "Cançó de la rosa de paper" de Vicent Andrés Estellés, per Tallada; "Madrigal" de Tomas Tranströmer i Antoni Martínez Revert, per Carles Dénia; "Lletra a Dolors" de Miquel Martí i Pol, per Tomás de los Santos i Sílvia Bel; "Vanitati Mundi (Versió a la Cova)" de Jacint Verdaguer, per Kitsch a la Cova; "Verge" de Marc Romera, per Pantaleó; "Ací em pariren" de Vicent Andrés Estellés, per Andreu Valor amb Moisés Olcina i Sem Santa Cecília l'Olleria; "Cançó inacabada" de Manel Alonso, per Acid Cookies; "Cant a u mateix" de Marcel·la Payà, per Ona Nua, grup que també ha musicat "Llàgrimes", de Vicent Andrés Estellés; "Bombolles" de Joana Raspall, per Sara Terraza i Toni Xuclà; "Si no fores (no amb mi)" de Roc Casagran, per Mireia Vives i Borja Penalba; "Ales útils" de Miquel Àngel Lladó Ribas, per Marta Elka; "Entel·legència" de Ramon Llull, per Cap de Turc; "Molins" de Joan Vinyoli, per Pere Vilanova; "Podries" de Joana Raspall, per Roba Estesa, i "El temps" de Montserrat Abelló, per Mariona Sagarra.

El jurat del certament Terra i Cultura escollirà cinc musicacions finalistes, que es faran públiques el proper dilluns 7 de novembre. Aquest jurat està format per Lluís Llach, Laura Aymerich, la directora de la Institució de l'Institut de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, el somelier del restaurant El Celler de Can Roca, Josep Roca; el director de la SGAE a Catalunya i Balears, Ramon Muntaner, i el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau. En els propers dies, un cop s'hagin reunit, es faran públics els cinc finalistes d'aquesta edició.

El Premi Miquel Martí i Pol té una dotació econòmica de 5.000 euros i una obra original de l'escultor Josep Bofill. A l'espera del veredicte definitiu del jurat, que es farà públic el dia 16 de novembre, a continuació podeu escoltar cadascuna de les musicacions: 
17. Roba Estesa
"Podries"
Lletra: Joana Raspall
Del disc Descalces (Coopula Editorial, 2016)


18. Sara Terraza - Toni Xuclà
"Bombolles"
Lletra: Joana Raspall
Del disc De poetes, cançonetes (Picap, 2016)