Crònica
Juguem a fer poemes
Joana Raspall reviu en una aplicació i en una futura sèrie d'animació
Arxivat a: Biblioteca
Foto: G.V.
Vull deixar amor i somnis i paraules
que durin més que jo, al cor dels altres.
La seva àvia va ensenyar-li a llegir i a escriure. Ell és l’Ernest Cauhé i l’àvia, la Joana Raspall. Aquest vespre a l’Antiga Fàbrica d'Estrella Damm hi presenta un projecte amb què retrà homenatge a la seva mestra particular.
Com? A través del recurs més atractiu pels nens i nenes: la pantalla. Tenint vista. Inventant-se una aplicació on, aprofitant que els videojocs triomfen entre la canalla, el repte és construir poemes o salvar llibres abans que s’esgoti el temps. El nom s’ajusta al llegat que ens ha deixat la Joana: “Un món de poemes”. Un món en què tant podem escoltar la Sílvia Bel recitant o que siguin els més menuts qui s’engresquin amb l’activitat estrella, el videorecitador. Dues nenes, l’Abril i l’Anna, ens en fan una demostració: es graven mentre llegeixen El camí que va a Betlem.
Aquest experiment l’han dut al laboratori més fiable: una escola. L’experiència la veiem en un vídeo que ens mostra si dins l’aula aquesta eina funciona o no. El resultat ho diu tot: quan aconsegueixen construir un poema, tots els nens s’abracen. S’alien en l’aprenentatge a través del camí més atractiu, el joc. El premi de superar cada prova? Sumar un poema nou dins del teu poemari. I si t’equivoques? Ho tornes a provar, que és així com s’aprèn.
Aquest projecte ha anat creixent i reinventant-se, a banda del suport de les institucions i entitats, amb la confiança dels, ara per ara, 200 mecenes. Primer demanaven tres mil euros per fer l’aplicació. Els van aconseguir. Després 5.000 per fer-ne la versió anglesa. I hi han arribat. Per tant, A world of poetry, amb tot de versos dins la maleta, viatjarà a Nova York, a Londres i a tots aquells països on vulguin conèixer l’autora catalana. Però això no s’acaba aquí. Ara necessiten fer una darrera empenta per arribar als 6.500. Què se’ls ha acudit? Fer un pas al món de la ficció: crear una sèrie d’animació titulada “Joana Raspall, la caçadora de paraules”.
Per fer el camí més planer i assegurar-ne la projecció també han pogut comptar amb la Fundació Catalunya Cultura, encarregada de fer que les coses petites es facin grans, tinguin cara i ulls i puguin arribar ben lluny. La Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, recorda la poeta: “La Joana deia que cada paraula és un batec de vida que cal donar-se. Ara, amb aquesta aplicació, les seves paraules cobren vida. Visquem-la tots.”
S’acaba l’acte i l’Abril, l’Anna i altres nens corren cap a les pantalles a fer el que calgui per guanyar poemes. Els pares els ajuden. La Sala de les Bàscules -el lloc on hem mesurat la importància de l’ahir, per seguir apostant, avui, pels versos- de mica en mica es va buidant. I potser qui sap si totes aquestes persones que tornen cap a casa, ara tenen una aplicació nova dins del mòbil.
La Joana fa dos anys que va morir. Però l’amor, els somnis i les paraules continuen ben vives, al cor de qui la llegeix, fins i tot, mentre juga.
Foto: G.V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada